Triatló Banyoles, C. Catalunya Absolut

Pau:
Aquest cap de setmana passat es va realitzar la XXVI edició del triatló de Banyoles. La prova consistia en 1500 m de natació, 40km de bici i 10 km de cursa a peu.

El dia abans de la prova, fent feines al camp, em vaig fer un esguins al dorsal, dolor que encara arrossego a dia d'avui. Tot i anar al fisio el dia abans de la prova i fer un tractament intens el dolor no va acabar de marxar.

Arribo a Banyoles, amb molt mal d'esquena i preocupat pel dolor. 15' abans de la sortida faig un escalfament de 10 minuts de nado, amb molèsties però bastant millor del que em pensava.
A les 15.30 es dona el tret de sortida!  Els primers 200 metres surto com una moto, agafant els peus de l'Albert Parreño. A partir dels 200 metres em vaig començar a notar el dorsal, amb alguna que altra punxada dolorosa. Vaig baixar el ritme i vaig buscar  uns altres peus. Aquest cop eren els de Monguillot, peus a priori fàcils d'agafar ja que nedo més ràpid que ell. Als 30'' d'haver agafat els peus els perdo, el dolor no em deixa nadar bé i em noto pesat. Decideixo agafar el meu ritme sense tenir dolors i sortir de l'aigua amb prou bones condicions per no haver de plegar pel dolor. Als 5' de nadar "a mi bola" sembla que el dolor va desapareixent poc a poc. Es llavors quan veig pel meu costat a Eduard Queralt i a Lucas Chirico, dos tri-atletes amb bona bici. Llavors penso..... va Pau, que encara ho salvarem!

Sortim de la  T1 amb casi minut i mig perdut respecte el grup on havia d'haver sortit. Agafem la bici i comencem una remuntada considerable. A les primeres rampes del circuit noto que les cames estan bé, en ganes de guerra i valentes, sensació que encara no havia notat aquest any durant la bici.
A una de les pujades passo el meu relleu i  al cap d' uns segons, al girar-me, veig que havia obert un forat d'uns 25m. Decideixo no parar i  esperar que salti algú del grup per poder marxar junts. Es llavors quan sento Pau!!!!!! i veig a Lucas  que venia com un boig a la baixada. Ho vam intentar, però el grup va reaccionar.
A pocs km de la T2 es produeix un paron al grup... ningú volia passar relleus... solament pasaba Lucas, Lluis Vila Aguilar i jo de quant en quant.  Es llavors quan ens agafa un numerós grup, a falta de 500m per la T2.

Arribem a la transició i baixo de la bici en 2n lloc, faig  una ràpida transició i surto com u n coet al costat  del Lluis Vila Aguilar. Poc a poc el Lluís em va deixant (corre moltíssim, diria que el que més). Es llavors quan em fico al costat de l'Hector Nadal, sabent que si l'aguantava acabaria molt ben classificat.  Faig uns 2 km amb ell i veig que les cames  poden més. Decideixo pujar el ritme i en pocs metres obro un forat d'uns  30''. Contentissim, estava corrent amb les millors sensacions de la temporada, un ritme viu que em permetia anar passant corredors  i em motivava més i més.
Passo el km 5 i em diuen  que vaig  3r  sub23 a 20'' del 2n. M'animo i pujo encara un pel més el ritme...
1 Km més tard  em noto una llaga al peu, una llaga gran i molt dolorosa a la planta del peu. Decideixo no fer-li cas i donar-ho tot  i patir fins al final. Poc desprès trepitjo una arrel i la llaga es transforma en car viva...... impossible donar un pas..... molt de dolor.... molt!!! Molt enfadat i disgustat m'ajupo i em cago en tot....
Així va ser la cursa , retirada forsosa al km 7.

Tot i així molt content ja que tot i  entrenar poc em noto amb força i les coses van sortint.

Encara ara estic amb mal d'esquena i em costa trepitjar amb el peu a terra....